L’Escanyapobres

L’Escanyapobres, en opinió del professor Alan Yates, un dels més bons coneixedors de l’obra d’Oller, «és una de les creacions més fortes de la narrativa catalana vuitcentista, pel fet de ser, cal admetre-ho, una de les poques que suggereixin i aguantin una autèntica, rica polivalència de lectura i interpretació». Les novel·les de Narcís Oller són, no sols un intent reeixit d’obertura dins la literatura catalana, sinó també un component apreciable del gran concert de la novel·lística europea del segle XIX. Es tracta d’una obra esquemàtica ambientada en una societat rural en procés d’industrialització. L’autor aconsegueix personificar els diners i l’avarícia a través del tràgic personatge Oleguer i la seva esposa, la Tuies. En aquesta obra s’observen una barreja d’elements que pertanyen a diferents corrents literaris de l’època. Així, l’anàlisi del context social, la tècnica descriptiva i l’element lingüístic de la novel·la s’adscriuen de ple en el realisme. En canvi, la descripció científica del procés de l’avarícia i la finalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l’obra conté també alguns aspectes romàntics i d’altres costumistes.